dijous, 22 d’abril de 2010

Minspeak

Esta utilidad está pensada para todos los usuarios con dificultades en el habla y en la comunicación, es un sistema de comunicación aumentativo basado en los sistemas de comunicación alternativos llamados spc y bliss. Estos dos sistemas de comunicación no verbales están pensados para personas que tienen parálisis cerebral, y permite que las personas que no pueden articular bien o no pueden hablar, puedan comunicarse con las personas de su entorno. Así pues, este hardware simplemente narra lo que el usuario va pulsando.

En la página web de Minspeak encontramos diferente información útil sobre el programa, además de algún ejemplo de cómo funciona.

Es una herramienta útil que permite no sólo construir palabras, sino también permite al usuario construir frases sencillas con la combinación de pictogramas. Algo que los sistemas de comunicación alternativos no podían hacer. Abajo vemos un ejemplo de cómo funciona:


Su funcionamiento es simple: escoges los diferentes iconos para desarrollar una idea o una frase cualquiera y los pones en un tablero, siempre teniendo en cuenta las necesidades y gustos del usuario. Por tanto, es un equipo único y diferente para cada usuario.

Recordar que es tanto un soporte físico (plafón) como un software para poder utilizar en el ordenador. En España su implantación todavía está en marcha, todavía se utiliza más el spc.

Adjuntamos un último vídeo de ejemplo. En este caso el usuario lo utiliza con los pies. Al estar pensado para personas con parálisis cerebral, lo importante es que lo utilicen y puedan comunicarse, y que para ello utilicen la parte del cuerpo que controlen mejor.



La única pega de tan laborioso programa es quizás su precio, no es software libre y además el teclado no es barato. Sin embargo, es un gran avance que favorecerá mucho la comunicación de las personas con afectaciones cerebrales.

dijous, 15 d’abril de 2010

Entrevista a una mestra d’EE respecte a l’ús de les Noves Tecnologies

La Mabel García és mestra a l’Escola d’Educació Especial La Muntanyeta. Una de les seves tasques principals és coordinar l’aplicació de les NT que es fa al centre.
La Muntanyeta forma part de L'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC) que és una entitat sense ànim de lucre que gestiona dos centres més: el Centre Ocupacional “Gresol” i la Residència "Trèvol".

Per tal de tenir-ne una visió més completa, us recomanem fer un cop d’ull a la seva web http://www.appctarragona.org/, concretament n'adjuntem un video titulat "La tecnologia al servei de la paràlisi cerebral" en el que es mostra una visió general de com s’empren les NT tant a l’escola com al taller ocupacional.





A continuació us oferim la entrevista amb la Mabel:

Quins són els recursos informàtics que uses actualment a la teva feina?

Cada aula disposa d’almenys un ordinador, amb altaveus envolvents. Tots els ordinadors estan connectats a una xarxa interna amb diferents programes adequats als nostres usuaris.

Després, per a cada usuari es busca l’eina que millor s’ajusti a les seves necessitats. Podríem dir que fem servir dos grups diferenciats de recursos. Per una banda, tenim aquells que serveixen per facilitar l’accés a l’ordinador (hardware) com serien teclats amb cobertors, teclats expandits, ratolins amb bola gran, joysticks, commutadors de diferents tamanys, etc.

I per l’altre banda, tots aquells que serveixen per ajudar a processar la informació, percebre-la, o millorar els aprenentatges (software). És a dir, des d’adequacions de l’escriptori (lletra i ícones més grans) fins a programes d’estimulació i causa-efecte (com la Mosqueta o power-points personalitzats, etc.).


Quins són els avantatges i inconvenients principals d’usar les NT a l’aula amb la tipologia d’alumnes amb que treballes?

Una de les característiques que podríem destacar del nens i nenes amb paràlisi cerebral és que no hi ha de dos iguals. Segons el grau i la ubicació de l’afectació al cervell, tindrà més o menys repercussió en la mobilitat i autonomia del nen o nena. A més, com sabem, poden tenir associades altres alteracions dels sentits: dificultat visual, auditiva, etc. Això significa que, no només tindran problemes per accedir a l’ordinador (amb un teclat o ratolí convencionals) si no que a més s’haurà d’adaptar la sortida de la informació (amb lupes, zooms, etc., monitors més grans, altaveus potents, programes adaptats amb clic per escaneig o senzills de manipular, etc.) De primeres, això pot semblar un inconvenient perquè no hi ha cap eina que vagi igual de bé a un usuari que un altre. Però en realitat, és sempre una avantatge. És un repte per a tots els professionals el poder buscar aquella eina (o conjunt d’eines) que millor resolgui les necessitats de cada nen o nena.


Quines millores observes en els alumnes després d’usar aquests materials?

L’ordinador és una eina molt important pels nostres nens i nenes. No només com a eina de treball, com per a qualsevol alumne, (activitats de lecto-escriptura, activitats de lògica, etc.), si no en molts casos com eina de desenvolupament d’habilitats cognitives (atenció, coordinació óculo-manual, comprensió de la causa-efecte, d’estimulació, etc.) de comunicació (amb plafons interactius, amb messenger, e-mail) d’oci (jocs on-line, música, internet, sociabilització), etc.

Molts d’ells, si no fos per aquestes eines, tindrien un accés al món que els envolta limitadíssim o nul.


Has dut a terme una formació específica per aprendre a treballar amb aquestes eines?

Sempre m’han agradat les TIC, ha evolucionat molt en aquests últims anys i pels nostres alumnes és molt important que nosaltres estiguem al dia. He fet alguns cursos de formació, dins el pla de formació permanent del Dept. D’Educació i altres coses ha estat per pròpia iniciativa.


Creus que la inversió econòmica necessària per adquirir aquest material pot representar un problema important per als centres a l’hora de decidir introduir les NT a les seves aules?

Per alguns centres pot resultar un problema, sobretot tenint el compte que moltes vegades són eines tant exclusives i especials que són molt cares i difícils d’utilitzar i mantenir. Per això el nostre centre està apostant per desenvolupar eines de baix cost (gratuïtes en la seva majoria) i que siguin prou flexibles i generalitzables per adaptar-les al màxim a l’usuari, com són l’e-viacam (ratolí facial de codi lliure), web-color i el SATI.


Creus que hi ha implicació per part de tots els mestres per tal d’optimitzar l’ús de les NT a la teva escola?

En general es podria dir que si. Ha estat una tasca costosa en alguns moments, però quasi tots han pujat al “carro” i s’han adonat dels seus beneficis.


Creus que el material que tu uses podria ser emprat també a centres ordinaris?

És clar que sí. Tot depèn a qui vagi dirigit. Tenim alumnes d’escolaritat compartida, per exemple, i tenen el mateix material aquí i al centre ordinari amb l’objectiu de donar continuïtat a la tasca que estan realitzant.

A més, molts dels programes que fem servir estan a l’abast de tothom com són: JClic, power-point, contes interactius, jocs on-line, etc.


Respecte al SATI/ratolí facial, pots explicar com funciona aquest recurs?

En aquest moment estic col·laborant en dos projectes I+D que s’estan portant a terme a l’Associació. Un d’ells, és fruit de la col·laboració amb la Fundació Ave Maria de Sitges, i és la taula FAM: una taula interactiva amb pantalla tàctil que, mitjançant un software que es diu ARMONI, intenta millorar les habilitats cognitives.

L’altre, en canvi, el projecte SATI (Sistema Audiovisual Terapèutic Interactiu), s’ha creat i desenvolupat aquí al nostre centre. Va nèixer de la necessitat de trobar una eina prou fàcil pels nostres usuaris i amb un resultat immediat i estimulant. Això s’aconsegueix mitjançant una càmera web, un micròfon i un ordinador amb el software. Amb la càmera web, l’ordinador capta el moviment del nen o nena i ho converteix amb el so d’un instrument a escollir. Amb el micròfon, es recull qualsevol emissió oral de l’alumne i a través d’uns efectes sonors (eco, reverberacions, etc.) surt distorsionat en més o menys mesura a través dels altaveus provocant i estimulant per a que continuï emetent.
Per entendre-ho més clarament us remeto a aquest video:



Per a quins alumnes està dissenyat?

Ens vam adonar que hi havia molts usuaris al centre greument afectats que no tant sols no podien accedir de cap altre manera a l’ordinador, si no que els hi era del tot impossible interactuar amb el seu entorn immediat. Són usuaris que, normalment, resten passius, a l’espera de que algú els hi posi música o imatges o objectes al davant sense la possibilitat de manipular o escollir o de que algú interpreti les seves necessitats.

Per què no fer una eina prou senzilla amb un resultat directe per a que vegin que són capaços de modificar el seu entorn?
I així va ser. Aprofitant la col·laboració amb César Mauri, l’ enginyer informàtic que està treballant amb nosaltres i les eines ja desenvolupades per ell de detecció de moviment o color a través de la càmera web (e-viacam i web-color) es va desenvolupar i en aquests moments està en fase de proves.


Quins són els objectius que s’assoleixen?

Cada nen és un món per s’intenta, en general, que siguin capaços de:

Adonar-se’n que són ells els que produeixen el so.
Entendre la relació causa-efecte.
Millorar el control postural.
Millorar la seva atenció.
Estimular els sentits.
Millorar la seva auto-estima: jo he estat capaç de!
Gaudir de les seves produccions.
Fomentar la seva imaginació i creativitat.


Quina és la rebuda per part dels alumnes?

Hi ha de tot, però en general, després de quasi tres anys de treball amb ells, podríem dir que la rebuda ha estat positiva. Els nens ja anticipen on van, coneixen el funcionament i s’observa com s’ho passen bé.


A quins altres àmbits creus que es podria aplicar?

Estem col·laborant amb altres centres d’arreu d’Espanya. Per exemple, s’està provant a Granada amb un nen amb Síndrome de Cornelia de Lange que està escolaritzat en la ordinària, com a eina per treballar les produccions vocàliques a logopèdia.

També s’està començant a fer servir com a eina rehabilitadora a fisioteràpia a un centre de Mataró.

Per altra banda, està previst que aviat es començarà a fer servir a l’Institut Guttman amb persones amb greus lesions cerebrals i medul·lars sobrevingudes (traumatismes cranioencefàlics, paraplègies, etc.) arrel d’un conveni de col·laboració.



EDICIÓ: Hem arreglat el 2on vídeo. Sentim molt les molèsties que us hagi pogut causar, però ja podeu visualitzar-lo.